DISCLAIMER: Este post lo escribiré en catalán, porque es un tema muy muy local, de Lloret de Mar, Girona. Los temas son de índole local , y  por tanto, creo que es mejor escribir en el idioma en el que se ha desarrollado todo lo que contaré en este post.

______________

No tinc fotos del que ha passat avui. No he twittejat el que m’ha passat avui. –> tenia el mòbil sense bateria, després d’un dia de bojos, d’aquells que en Marco diria #bufbuf.

Quan he passat per davant de l’ajuntament, xino-xano camí de casa, m’han obligat a pujar a la Sala de Plens de l’Ajuntament, on s’estava celebrant un esdeveniment dels que agraden de veritat:

  • El consistori quasi al complet,
  • ni un periodista. Inexplicablement, sense la TV Local (Canal Català La Selva)
  • la sala plena de gom a gom, gent de peu, gent assentada a terra.
  • I fins i tot, gent fora de la sala intentant parar l’orella a veure què carai deia l’alcalde Xavier Crespo, de peu, sense micro, a capella.
  • Sense masses powerpoints ni xuminades.

Resumint: un senyor amb molt a dir, i dient-ho de peu, de tu a tu, amb tots i cadascún dels inconvenients i de les coses bones que això suposa. Chapeaux.

He arribat tard (1 hora tard). M’he perdut tot l’speach del Sr. Crespo. Pero fent  4 preguntes ràpides al Manel de l’Hula Hula, a el meu veí Salvador, i a en Josep Maria del club ciclista Lloret n’he tingut prou per enterar-me mínimament del que s’havia dit durant tota una hora d’explicació.

De què anava el tema?

Un projecte de mobilitat global a Lloret de Mar. Un tema controvertit. Un tema que preocupa a molta gent, perque és un tema que afecta a molta gent.

Què ha passat de 21h a 22:30?

  1. Torn obert de preguntes molt mogudet. La participació de la gent estava a flor de pell. La gent feia rumrum en converses de boca a orella… no obstant, tothom escoltava el que deien els veïns, i el que deia el polític.
  2. Molt ordre!! hi havia un moderador que és el millor moderador: l’interès absolut. Tothom escoltava. Tothom respectava el torn de preguntes. Tothom deixava preguntar, i sobretot, deixava que contestessin. He flipat.
  3. Preguntes intel.ligents (de la gent), respostes humils (d’en Crespo) , i opinions fundades (dels veïns més afectats). Així de simple, i així de potent.
  4. Ganes de participar. Fins i tot jo he llençat una pregunta, arriscant-me a que preguntés quelcom que ja s’hagués dit durant la meva absència (de 20 a 21h).

Què he preguntat?

Evidentment, he preguntat sobre participació ciutadana online. Participació ciutadana 2.0 es un concepte que no m’agrada perque té la merda d’etiqueta “2.0”.

He fet 2 preguntes tancades, de les de SI o NO. I m’han respòs obertament. Pero, clar… ha parlat tant que el que ha passat es que ha respòs a 2 preguntes reals, pero, entre línies, me n’ha respòs 5.

  • Que el tema objecte del debat no està decidit, ni de bon tros. Encara estem en fase de planificació de transit, de sel.lecció de rutes, d’avaluació de temes oberts…
  • Que coneixen el procès de participació ciutadana que ha arrencat l’Ajuntament de BCN amb la Diagonal. Suposo que saps què vull dir.
  • Que el consistori valora (quasi diria que els ha superat) el fet de que la sala estigui plena de gom a gom. I que, per tant, calia estar allà de peu, donant el callo, fins que la gent es cansi de preguntar. Era important respondre obertament, humilment, i com ho havia fet fins la meva pregunta.
  • Que l’ajuntament, malauradament, no té una secció eficient online de participació ciutadana a www.lloret.cat
  • I finalment, que si vull opinar al respecte, vagi a l’OIAC i ompli un paper-qüestionari amb un boli.

I jo he pensat. Amb tota la sinceritat del món i sense menysprear la feina de l’OIAC. Què collons és una instància??? i un boli??? què dius???

Si l’ajuntament volgués realment que hi hagués participació ciutadana… senyors meus …  només cal obrir una pàgina de Facebook com les més de 500 pàgines i/o grups que estàn relacionades amb Lloret de Mar. A mi (i a totes les 120 persones que s’amuntegaven a la sala, que agafi un boli… i un paper… que perdi el meu temps per anar a la Plaça de la Vila a omplir un cuestionari amb unes dades que,  la majoria de les quals,   ja les tenen pel fet de que estic empadronat a Lloret. WTF!

Porto 2 emails intentant connectar l’Ajuntament amb la gent de Vox Populi, de l’iWeekend Barcelona que va fer el projecte de participació ciutadana… gens similar a l’altre projecte de participació ciutadana 2.0 que es va gestar a iWeekend d’Alacant… Ziudad.

Petició en obert a l’Ajuntament de Lloret de Mar

Si us plau, no calen grandíssims pressupostos com els de Barcelona-Diagonal per fer servir les bondats de la web per deixar que la gent participi activament en un procés tant complexe com el de un canvi global de movilitat a Lloret. Doneu una oportunitat a emprenedors (i bones persones) per ajudar-vos a entrar a la web 2.0.

Què més ha passat?

Doncs moltes coses més (he flipat amb les coses que es poden fer en 1,5 hores). A destacar:

  • conversa amb un regidor dels importantets, veí meu, i li he suggerit que, en el meu carrer, que també és el seu carrer, posin bandes reductores de la velocitat com a Santa Maria de PalauTordera. Ell s’ho ha apuntat, i em sembla que mourà fitxa, perque ha mostrat interès en les bandes silencioses del poble que us acabo de dir, a la falda del Montseny.
  • Debat paral.lel (Networking dirien alguns) com sempre passa, a fora al carrer, enmig de la plaça de la Vila, a 2ºC, quasi a les 23h de la nit, i ja sense cap polític davant… amb la gent real, com tu i com jo.
  • Una conversa esperpèntica:
    • Una noia m’ha preguntat per què he preguntat lo de la participació, que si estava oberta o tancada.
    • La meva resposta: doncs per participar, cony.
    • I ella em diu:  i com ho faràs?
    • I jo responc: doncs mira, com que no penso agafar un paper i un boli, em sembla que enviaré un mail a info@lloret.cat. O si no, també podriem crear un grup de facebook per a opinar lliurement i sense tapujos.
    • Ella respon: Uff… jo passo del facebook, perque és una olla de grills.
    • I jo li responc: doncs fés una cosa:  agafa un boli… i un paper… que perdi el meu temps per anar a la Plaça de la Vila a omplir un cuestionari amb unes dades que,  la majoria de les quals,   ja les tenen pel fet de que estic empadronat a Lloret.
  • Una conversa camí de casa amb una altra persona, la qual m’explica les seves grans idees perque va fer un estudi feia temps. La persona en qüestió em dona conversa sobre parterres, projectes, licitacions, opcions possibles, comparacions amb la façana marítima de Sant Feliu de Guixols, etc. Una gran conversa.
  • Finalment, i per acabar de rematar la nit, una conversa important amb un regidor de la oposició.

Algunes perles que li he deixat anar en la conversa amb el regidor de la oposició local

  1. Que “la participació ciutadana no s’ha de fer presencialment, sino telemàticament. Si no no és participació. Si ho fas en persona, acaves dient el que vols dir de manera tant polida i correcta que no estàs dient realment el que estàs pensant.” Crec que m’ha sortit així. Tal qual.
  2. Que ell, com a polític 2.0 frustrat per el mal del blogger novato, hauria de tenir en compte el procés de vida d’un blocaire. Tots ens equivoquem. El meu tiet deia “quien tropieza y no cae, adelanta camino”
  3. Que es llegeixi el meu article sobre Política 2.0 vs. Polítics 0.5 … o si no, l’article que avui mateix compartia l’Eduard Batlle, aka @rispau, a El Punt. Mentres escric això… ja amb l blackberry carregada mínimament, veig que el polític ha entrat al meu blog i ha escrit un comentari fantàstic. Moltíssimes gràcies per passar-te per aquí. Acabes de guanyar, simplement, un vot.
  4. Que per damunt de tot, un polític ha de ser persona. Que no ha de ser un home pel poble. Ha de ser un home que treballi pel poble, i per al poble. En aquest sentit m’he adonat de que la persona en qüestió és un excel.lent polític. I sobretot, una excel.lent persona. Un plaer parlar amb tu.

Tot això en 2 hores i pico intenses de networking del bo.

Evidentment, quan he arribat a casa, amb un retràs de 2 hores segons la hora prevista, i amb el mòvil sense bateria, sense avisar, i amb la família quasi dormint… he hagut de donar explicacions. És normal.

Pero em quedo amb un sentiment extrany. Per primera vegada en 7 anys que porto vivint a Lloret… la meva veu ha estat escoltada. Per en Crespo i les 150 persones que hi havia a la Sala de Plens, per totes les persones amb les que he fet algo màgic com és Opinar, … i sobretot, pel polític que al principi m’escoltava com si jo fós un putu freaky i al final, es mirava la meva tarja i em preguntava que què carai era jo. A què em dedicava professionalment??

Jo li he dit: mira’t el meu blog. 😀